catalan poem
Embrutant amb paraules les boniques imatges…tot convidant-te a pensar….
Si vols veure un arbre vés a la vall,
Si vols veure la vall, vés a la muntanya,
Si vols veure la muntanya enfila’t als núvols
però si ho vols veure tot…
Tanca els ulls i pensa.
L’ amor és tot allò que veus en algú quan creus que no t’està mirant.
Si no fas alguna bogeria,
mai faràs res interessant.
La meitat de la bellesa depèn del paisatge, l’altra meitat de la persona que el mira.
Pensa en tot allò que tens,
i no en el que et fa falta.
La vida no consisteix en recordar el passat amb nostàlgia,
ni esperar el futur amb ansietat…
Sinó viure el present amb passió!!!
Quan decideixis viure més sincerament per dins…
Començaràs a viure
sincerament per fora.
Per entendre el cor i la raó de les persones,
no et fixis en el que fan
ni en el que han aconseguit,
sinó en el que et demostrin.
Els veritables amics seràn els que
es quedin al teu costat
fins i tot quan ja no et quedi res
per oferir, excepte a tu mateix.
La gent més feliç, no necessàriament té el millor de tot; simplement gaudeix al màxim de tot el que
troba en el seu camí.
Procura recordar d’on vens ,
però no oblidis on vas.
Et desitjo la suficient felicitat per mantenir el teu esperit ben viu;
i el suficient dolor perquè els petits plaers de la vida et semblin més grans;
i un cor ben humà.. I la pluja suficient perquè apreciïs la sortida del sol.
Caterina , març de 2007
